Molta Traça

Sí, sí, moooooolta traça és el que hi va haver diumenge a Núria per part dels representants del Taga Team que vàrem participar a l’última prova de la Copa Catalana d’enguany, també campionat d’Espanya per equips.

El xiulet del cremallera arribant a Núria ens fa aixecar dels seients i ens indica que l’hora de la veritat s’atansa. Mentre baixem del cremallera per anar a buscar els dorsals anem saludant els coneguts que anem trobant. Cares velles i cares noves, la caravana es va renovant.

-Ei, què fots per aquí ?

-Guaita, tu, qui ha allà!

-Tu, amb qui cors?

Del Taga hem vingut el Miquel, que corre amb la Maribel; el Guillaumes, que corre amb el Guimerà, ja que el Sala diu que té el cap a la Titanlux i que s’estima més fer bici. Ai, no! La Titan Desert, em diu. Bé, és igual ,el que és segur és que és Titan. L’altre equip el fem el Xavier i jo, i passa una cosa curiosa. M’explico. El Xavier Tarré Freixas feia 7 anys que no corria cap cursa. Cap cursa, però el que es diu cap cursa, i resulta que l’última  la vàrem fer junts el 2007, a la que era la segona o tercera edició de la TSF Millet. Ara, set anys després, té la seva gràcia que en tornar a competir ho fem junts al mateix equip. Han passat moltes coses en set anys. Un dia d’aquestos  faré un post al blog i us explicaré una bonica història de la qual tots formem part. Fixeu-vos si n’han passat, de coses, que com a detall us diré que la marca Millet fabricava aquell any la primera motxilla Millet amb el sistema de treure els grampons per fora de la motxilla amb aquella pala groga fent de paret a dins. Verge santa, com passa el temps!

La cursa va estar bé, va fer un bon dia i Déu n’hi do del partit que la organització va saber treure a les condicions de neu.

He començat dient que molta traça, però ara afegeixo: i poca parracada. El Xavier i jo vàrem anar tota l’estona dels últims, però us fem saber que,  allà darrere, de parracada en veies poca. La gent va mudada i entrenada de collons i no dóna un metre per perdut ni que els matin. Ens anàvem trobant amb el Miquel i la Maribel que pujaven més be que naltros, però a la baixada els recuperàvem.

Això de la Maribel és un miracle. Amb l’any que ha passat, o millor dit que ha patit, l’hauríeu d’haver vist. Feta un figurin, amb un tipet envejable. Va pujar forta i naltros, que la vàrem veure baixant del Noucreus, us podem dir que ho feia molt bé. Després de la caiguda que va patir l’any passat és d’admirar com s’ha mantingut en forma entre operació i operació; i que valenta i amb quin morro encarava les baixades diumenge passat. Tot un exemple de superació per a tots nosaltres, que de seguida que ens fa més mal del compte un tendonet o un osset ja comencem a fer el ploramiques. Moltes felicitats, Maribel, i deixeu-me que parli en nom de tots i li diguem que queda escollida com a membre de l’any del Taga Team temporada 2013/2014, pel seu esperit de superació.

El tàndem Guillot-Guimerà va funcionar molt bé. Varen acabar quinzens,  que amb el cartell que hi havia no és poc. Al Guimerà se’l veia molt satisfet, mentre el Xevi empaitava la seua canalla amunt i avall. El Xevi està impressionant i últimament no s’hi posa per poc. Va pujar un dia abans i es va instal·lar amb la Montse i els nanos al Niu de l’Àliga, on diu que varen esta força bé i que val la pena el preu-qualitat (avís a navegants que vulguin fer un stage d’alçada)

L’altre és el Jon. El Jon, com que estava moooooolt constipat, va dir que no podia córrer, però que miraria de  venir a veure’ns. I sí, ho va fer. Va deixar el cotxe a Fontalba va  fer el Puigmal va baixar a Núria va enfilar cap el Noucreus gairebé fins dalt per veure’ns passar va tornar a Núria va dinar amb tots plegats i quan era l’hora de baixar amb el cremallera va tornar a pujar al Puigmal i cap a Fontalba a buscar el cotxe. Uff, no he posat cap coma perquè també us canséssiu llegint-ho. Resultat: els que corríem vàrem fer 2050 metres, i ell, que no podia perquè estava fotut, en va fer 2400. Ja ho sabeu, és el Valladares i només en tenim un.

 

 

Aquí podeu veure unes fotos de diumengeon el Guillot ens va fer acabar l’ampolla de Ratafia amb què vàrem brindar pel10è aniversari del Taga Team. Diu que li han dit que per una mica de ratafia si bufes no marca. Ell i el Sala últimament de bufar i no marcar hi entenen molt.

Un cop acabada la neu organitzarem una sortida oficial 10è aniversari Taga Team amb bici i un dinar de celebració. Prepareu les màquines,  parracada!!!

Manel Balet