I tot va començar a fluir...

- Però això del Taga Team, què és? “Tiu”, que jo ja pago quota a la UES!!!

- Que no, burro!, que això és com una colla d’amics, a tots els agrada l’esquí de muntanya.

- Bé. Doncs, som-hi, no?

Més o menys així va anar la primera vegada que vaig sentir a parlar del TAGA TEAM, tot i que ja havia vist en algun cotxe un adhesiu groc amb un aligot més lleig que maco durant alguna cursa. Llavors no ho sabia però es tractava de l’Opel d’en Sala...

D’aleshores em vénen al cap les primeres sortides per entrenar (i un colló! Ganivet a les dents i marica l’últim) a Ulldeter, on vaig anar coneixent els Guillaumes, Sala, Roqués i els Tarrés, que són més d’un...  Recordo també una reunió-sopar amb els capos de la FEEC, Feliu inclòs, on ens vam reunir el Team sencer. I un cop tots presentats, cap a la Pierra falta gent!!! 

La meva primera Pierra ja la vam fer integrats dins el Team. I quina Pierra! No havia vist mai tanta neu, i no parava de nevar. Com no podia ser d’altra manera la carrera es va fer, sense Grand Mont ni Pierra Menta (la muntanya que dóna nom a la cursa), però aquells gavatxos tenen el cul molt pelat de traçar i van proposar unes pujades llarguíssimes, i unes baixades de cagar-s’hi. De fet, dins el mundillo de l’skimo, quan parlem d’una baixada pierramentera, calça’t!!!... Vol dir esquí senglar assegurat.

Alguna TSF i unes quantes Vall Fosques més (sí,  home! Allà a ca l’Arturo) arribem al cinquè aniversari de la criatura. Encara no sé gaire com ens ho vam manegar, però enxampàrem un cap de setmana dels que no s’obliden. Hi van convergir el bon temps i la bona companyia,  i 16 ànimes bessones vam fer un tomb inoblidable per Aigüestortes, amb pastís d’aniversari inclòs a la Colomina (gràcies, Gerard). Encara se’m dibuixa el somriure a la cara quan hi penso, i aquí teniu la foto d’equip. No hi són tots els que hi ha, ni hi ha tots els que hi són (penseu que ja fa 5 anys), però és una bona mostra del que representa el TAGA TEAM:  una colla d’amigues-amics a qui els uneix aquesta passió. No sé ben bé d’on surt, però brolla amb força. 

Des de llavors hem anat trobant-nos més o menys, ens hem entrenat (o no tant), hem fet Copes i campionats, Cuites, Altitois, Mezzalames i PDG’s, i espera’t els que vindran! Però sabeu què? Doncs que estic content que aquell dia de ja fa 10 anys (collons, com passa el temps!!!) em parlessin del Taga Team i se m’acudís un “som-hi!”.

 
TAGA TEAM forever!!!

Jonathan Valladares 13/3/2014

Post#1 Blog - TAGA TEAM

Amb un casc Camp i un “mono” Montura ara fa exactament 10 ANYS uns quants amics de Sant Joan de les Abadesses vàrem posar en marxa per generació espontània un equip d’esquí de muntanya: el TAGA TEAM.  Avanço: Per molts anys!

La creació va ser fàcil, n’hi havia moltes ganes: dos de nosaltres, en Sala i jo mateix, vàrem fer parella en un tres i no res, i de seguida esdevinguérem una dotzena d’intrèpids atletes en formació equipats de dalt a baix. A alguns amics de la colla i a d’altres ens unia la passió per l’esquí de muntanya i el moment de posar-s’hi a fons, malgrat ésser de generacions ben diferents, que té la seva gràcia!

Tot sigui dit, i molts se´n recorden encara, vàrem fer patxoca, vàrem impressionar a més d’un. De fet, vàrem impressionar la majoria dels corredors, organitzadors, seguidors, amics, patrocinadors i altres derivats del circuit de muntanya d’aleshores. És a dir, això passava la temporada hivernal del 2003-2004.

La penya del circuit es va quedar ben bocabadada amb l’empenta i bon humor d’aquests nois i noia (sí, aleshores en teníem una sola representant) que del no-res s’infiltraren sobtadament en el món de la competició de l’esquí d’alpinisme amb un estil innovador i una frescor que ja li feia falta, al circ de l’skimo estatal.

Sense cap dubte que la “imatge corporativa” ben estudiada que lluíem per fora ens feia sentir especials i fins i tot diferents, ja que vàrem ser el primer equip estatal ben uniformat del circuit que no corresponia a una de les seleccions “nacionals” –digues-li la selecció catalana, la basca, l’espanyola o d’altres dels Pirineus més enllà.

En un temps rècord, a la segona temporada ja constàvem en els resultats com a TAGA TEAM a la gran cursa de la Pierra Menta i d’altres de calibre similar com la PDG i la Mezzalama. Tota una fita!  Aquí ens va donar més que un cop de mà en Feliu Izard, per tot el seu bagatge, connexions i afinitat amb nosaltres (ara d’això en diuen mentoring). No podria ser menys: ell és des d’aleshores i per sempre el nostre President Honorífic!

Els resultats anaven en progressió geomètrica cap amunt, per les ganes, les hores d’entrenament i també l’habilitat de saber convidar (podríem dir fins i tot “fitxar”) dins l’equip alguna de les figures del moment, com en Cardona i en Sadurní, que, en el seu breu pas per l’equip fent parella, ens varen ensenyar molta tècnica i tàctica de competició. Sempre agraïts. Ens va faltar temps per absorbir tot allò en quatre dies!

És per tot això que, buscant quina podria ser la imatge que inaugurés aquest flamant nou blog TAGA TEAM 10è aniversari, que ens transportés al moment fundacional i que fos alhora prou significativa, va sorgir la idea de recuperar el primer casc, igual que el que té en Sala ben guardat a casa seva, una obra històrica tunejada per a l’ocasió, que vàrem lluir tots dos amb molta il·lusió durant unes quantes temporades…

Ara bé, no puc deixar de dir en aquest primer post TAGA TEAM una cosa que tinc molt clara. I és que aquest genuí sentit de pertinença, aquesta il·lusió incombustible que ja ha superat un lustre sencer i que encara ens empeny amb energia positiva, es deu a allò que hi ha dins del casc –una manera comuna de pensar i entendre la vida-; i a allò que hi ha dins del “mono”: una forma comuna de sentir, amb un cor que batega per l’amor a la muntanya, sigui fent competició o simplement sortint junts de travessa el cap de setmana sense dorsal ni cronòmetre. Aquí hi ha l’essència del primer dia.

Per molt anys, TAGA TEAM!

Xavier Tarré

1 de març del 2014