La creació va ser fàcil, n’hi havia moltes ganes: dos de nosaltres, en Sala
i jo mateix, vàrem fer parella en un tres i no res, i de seguida esdevinguérem
una dotzena d’intrèpids atletes en formació equipats de dalt a baix. A alguns
amics de la colla i a d’altres ens unia la passió per l’esquí de muntanya i el
moment de posar-s’hi a fons, malgrat ésser de generacions ben diferents, que té
la seva gràcia!
Tot sigui dit, i molts se´n recorden encara, vàrem fer patxoca, vàrem
impressionar a més d’un. De fet, vàrem impressionar la majoria dels corredors,
organitzadors, seguidors, amics, patrocinadors i altres derivats del circuit de
muntanya d’aleshores. És a dir, això passava la temporada hivernal del
2003-2004.
La penya del circuit es va quedar ben bocabadada amb l’empenta i bon humor d’aquests
nois i noia (sí, aleshores en teníem una sola representant) que del no-res
s’infiltraren sobtadament en el món de la competició de l’esquí d’alpinisme amb
un estil innovador i una frescor que ja li feia falta, al circ de l’skimo estatal.
Sense cap dubte que la “imatge corporativa” ben estudiada que lluíem per
fora ens feia sentir especials i fins i tot diferents, ja que vàrem ser el
primer equip estatal ben uniformat del circuit que no corresponia a una de les
seleccions “nacionals” –digues-li la selecció catalana, la basca, l’espanyola o
d’altres dels Pirineus més enllà.
En un temps rècord, a la segona temporada ja constàvem en els resultats com
a TAGA TEAM a la gran cursa de la Pierra Menta i d’altres de calibre similar
com la PDG i la Mezzalama. Tota una fita!
Aquí ens va donar més que un cop de mà en Feliu Izard, per tot el seu
bagatge, connexions i afinitat amb nosaltres (ara d’això en diuen mentoring). No podria ser menys: ell és
des d’aleshores i per sempre el nostre President Honorífic!
Els resultats anaven en progressió geomètrica cap amunt, per les ganes, les
hores d’entrenament i també l’habilitat de saber convidar (podríem dir fins i
tot “fitxar”) dins l’equip alguna de les figures del moment, com en Cardona i
en Sadurní, que, en el seu breu pas per l’equip fent parella, ens varen
ensenyar molta tècnica i tàctica de competició. Sempre agraïts. Ens va faltar
temps per absorbir tot allò en quatre dies!
És per tot això que, buscant quina podria ser la imatge que inaugurés
aquest flamant nou blog TAGA TEAM 10è aniversari, que ens transportés al moment
fundacional i que fos alhora prou significativa, va sorgir la idea de recuperar
el primer casc, igual que el que té en Sala ben guardat a casa seva, una obra
històrica tunejada per a l’ocasió,
que vàrem lluir tots dos amb molta il·lusió durant unes quantes temporades…
Ara bé, no puc deixar de dir en aquest primer post TAGA TEAM una cosa que tinc molt clara. I és que aquest genuí
sentit de pertinença, aquesta il·lusió incombustible que ja ha superat un
lustre sencer i que encara ens empeny amb energia positiva, es deu a allò que
hi ha dins del casc –una manera comuna de pensar i entendre la vida-; i a allò
que hi ha dins del “mono”: una forma comuna de sentir, amb un cor que batega
per l’amor a la muntanya, sigui fent competició o simplement sortint junts de travessa
el cap de setmana sense dorsal ni cronòmetre. Aquí hi ha l’essència del primer
dia.
Per molt anys, TAGA TEAM!
Xavier Tarré
1 de març del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per participar al nostre blog. TAGA TEAM.
Merci de participer à notre blog. TAGA TEAM.
Muchas gracias por participar en nuestro blog. TAGA TEAM.
Eskerrik asko gure blogean parte hartzeko. TAGA TEAM.