Un nom

I jo qui sóc, sinó algú innominat

que sols viu si tu el penses?

Miquel Martí i Pol, “Capvespre d’agost”, Els bells camins

El Taga Team és anomenat i pensat per un petit grup de gent des de fa 10 anys! Realment cal felicitar tots el seus integrants, especialment els promotors i membres històrics.

No hi entres. T'hi trobes en un moment en què, potser sense saber-ne els motius, t'ofereixes el millor que et queda després de complir amb les normes. Ho inverteixes en un ventall d'activitats que t'agraden. Les comparteixes i, en fer-ho, trobes amics que et condueixen cap a la comunitat, mitjançant ocasions aprofitades que prepara alguna cosa semblant a l'atzar. És clar, ja sabem que l'atzar també l'has d'anar a buscar.

Primer sembla que el fil conductor és la coincidència de gustos, reptes, passions o sentiments al voltant de l'esquí-alpinisme de competició. Representat per un “mono” de licra amb un logotip: primer un aligot, ara desfasat;  després un anagrama que fa patxoca. Bon senyal, això vol dir que és un team evolutiu. De fet, com es podrien fer anys si no fos així?

Després descobreixes que realment hi ha una manera innovadora de sentir la muntanya, en totes les seves vessants. Això sí, accentuant-ne l'esportiva i amb un cert minimalisme força tecnificat.

Comparteixes activitats i entrenaments. Vas veient com és la fera que la gent porta dins i que aflora davant els reptes. T'hi esforces amb dignitat quan, sovint, els que et superen t'han d'esperar o ajudar. I et deixes ajudar perquè t'ho posen fàcil, amb tacte, coneixement de causa i objectivitat. Manel, Jon, Xavier, Pilar..., gràcies!

Penses que potser hi tens lloc. Tant se val si saps guanyar curses, si tens el teu lloc al rànquing negociant alguna posició o si estàs tancant classificacions amb orgull de ser-hi i només et proposis guanyar-te a tu mateix. El cas és que fins ara has anat fent bastant en solitari i no et sap greu. Però ara et trobes compartint coses importants i, amb això, els dónes encara més valor.

Penso que el Taga Team existirà mentre hi hagi gent que l'anomeni en les seves converses, en posi el nom imprès a la roba o a les inscripcions de curses (tot són maneres d'anomenar-lo). Serà, ni més ni menys, el que la seva gent pensi, digui i faci. Els seus estatuts són la manera de sentir de la seva gent a cada moment. Això vol dir que o és actual o no és. També li dóna una base molt adaptativa, fresca i espontània, que el pot fer durar molts anys i generacions ...

En formes part essencial, definint la seva forma quan l'anomenes i el penses. No hi entres ni en surts: hi ets o no.

TU hi ets ARA?

Joan Rico, 23/2/2014